La noia dels llibres

La pluja queia suament ('' y corrieron, y rompieron... ''). Les gotes, encara que fines i petites, pràcticament inexsistents, mentideres amaraven el seu rostre ('' pena severa que rinde a la mar... ''). Caminava, com sempre, entre el pas previsible i dubtós rumb de la gent, mentre les notes d'una cançó ofegaven la resta de veus convertint-les en murmuri passatger. La vida en aquell instant, vista probablement des de l'altre banda de l'andana, semblava un dibuix desanimat i gris. Una imatge borrosa que es perdia en el no res dels dies.

''Tres de la mañana es noviembre frío, en Galícia...''

Com dir adéu: guia domèstica per morir (2009)

Segons Debra Adelaide ( o Delia? ): '' Era, em sembla, comèdia humana pura, en tots els sentits de la paraula: el cicle de totes les coses des del naixement fins a la mort, des de l'exuberància descarada del llacet rosa amb punts grocs del Gordon, fins a l'etiqueta groguenca subjecta amb una goma elàstica al dit gros del peu esquerre de l'exmonja. Era ordinari i tan ple de significat com el got de café poliestiré a mig beure que el Gordon havia posat damunt la taula on tenia el registre d'anotacions i el casset ''.

Serà cert, doncs. Vida i mort, una estúpida comèdia amb principi i fi. Ironia pura que, tots els dies, a cada instant, com si fos el pica-paret, juga eliminant a aquells que no saben seguir la partida.

Regles ortogràfiques i... comes!

Un dia em van dir:
- Jenny dimecres no divendres!
Així va començar tot...