Fàcil.

Joséphine Cortés envejaria la poca inspiració que ,en segons, una simple cançó m'ha donat. Podria descriure en mil líneas les infinites sensacions que sento quan els primers rajos primaverals toquen la meva pell, aquells que a sort deixen entreveure la persona que tens al davant. Podria resumir en dos mil línies els infinits records que hem poden retornar una melodia. Podria escriure i escriure tot: tú, la tarda, la pluja, la flaire, la moto, el paisatge...
Pero prefereixo aturar-me en cinc línies, finalitzar a la sisena o setena, i quedar-me infinites hores sense son. Fer-ho tot més fàcil i pintar, no vint-i-dos sinó, trenta petons de tres mil colors.
( La resta li deixo a la Jo ).